Quintiliano i el pa de pessic. Exposició del Grup de Gravat Tarragona.

Grup de Gravat Tarragona en la Confiteria Padreny de Reus, del 30 de maig al 31 de juliol. Una exposició de gravats en homenatge al geni del gravat Marià Fortuny en el seu aniversari i a la seva ciutat dolça.

Marco Quintiliano va ser un polític i pedagog nascut a Calahorra, a la província romana de Tarragona (ací al costat). Va estudiar a Roma on es valorarà la seva saviesa, eloqüència i discreció per a portar els negocis. Va ser professor de retòrica del futur emperador Galba i un brillant advocat de Tàrraco on també va ser Pretor. L'emperador Vespasià li va confiar la creació de la primera escola-acadèmia pública de retòrica de la història de Roma que va dirigir 20 anys. La seva tècnica pedagògica és la més brillant de l'època romana. El respecte per l'alumne, l'adaptació de la matèria a l'edat de la persona i el aprendre com un joc on es poden obtenir premis, distingeix el seu mètode. Aquests premis podien ser per exemple un pastís com els que ens ofereix la Confiteria Padreny. A l'època de Roma el més conegut, el pa de pessic de l'època, es deia Placcenta i estava fet amb capes de torta de farina alternada amb formatge i mel i sobre una capa de fulles de llorer. Olímpic!

Obres de:

Pilar Martín, Begoña Montejo, Miquel Rodríguez, Toni Alcàsser, Ernest Rodríguez, Ana M. Martínez, Lluci Marsal, Antonio Tomàs Torné, Lluís Montalà, Rosa M. Piqué, Sandra Esquerra, Rosa M. Martínez, Arnau Fernández (Alegresku) i Assumpció Claramunt.

Tots aquests gravats estan treballats amb la tècnica de I’aiguafort i l'aiguatinta. Són tècniques calcogràfiques iguals a les utilitzades per Marià Fortuny en el seu moment i que tenen una gran influència dels mestres Rembrandt i Goya.

L'aiguafort:

A la tècnica de l'aiguafort disposem d'una planxa o matriu sobre la que dibuixem i gravem la imatge: Damunt d'una planxa de coure d'1 mm de gruix i 20 x 30 cm de superfície (per exemple) dibuixem el nostre disseny. Per dibuixar cobrim el metall amb un vernís de cera que se solidifica i sobre aquest calquem i ratllem la imatge amb un estri metàl·lic, una punta. Aquesta acció retira el vernís de la superfície metall i permet que aquest sigui atacat per l'acció d'un àcid on submergirem la matriu. El temps adequat en el bany d'àcid depèn de la intensitat de les tonalitats que vulguem crear per obtenir les còpies del dibuix i les seves ombres o gradacions.

Per a obtenir les còpies de la matriu o planxa, retirem el vernís de la seva superfície i omplim les incisions realitzades per l'àcid amb una tinta greixosa. Netegem la superfície per retirar la tinta sobrant i depositem la planxa a la premsa de gravat o torn. A continuació situem un paper humit a sobre i els sotmetem a una forta pressió que farà que el paper penetri dins les incisions de la matriu i arrenqui la tinta. Obtindrem una còpia original però invertida del nostre disseny i podrem repetir aquesta acció moltes vegades.

"El Gravat, una tècnica calcogràfica històrica".