Exposició del llibre "DESTÍ AL NORD". Bangally Jabby - Toubab.

Mira, tonton, Cal Padreny. És una de les pastisseries més antigues de Reus, amb més de 200 anys d'història i fan un menjablanc boníssim. Les magdalenes també són delicioses. A la tardor, quan fan panellets, s'hi fan unes cues llarguíssimes al carrer, que de vegades arriben fins a la cantonada.

Fa temps que hi penso ... i et volia preguntar: recomanaries a algú del teu país fer aquest viatge tan difícil que vas fer tu?. Què li diries a la teva mare o als teus amics?.

Per ser sincer, Alioune, no recomanaria a ningú venir de la manera que ho vaig fer jo. És un camí massa perillós i molt dur. Qui t'animi a fer aquest viatge és perquè no t'estima de debò. Però saps què passa?. Al Senegal és gairebé impossible aconseguir una visa per venir legalment. Si no ets polític, esportista d'elit o algú molt conegut, no tens cap opció. Així que, tot i que no recomano aquest camí, entenc i respecto els joves que decideixen arriscar-se i venir il·legalment. Ens neguen la llibertat de moviment, i això és molt injust. Tothom hauria de poder decidir si vol quedar-se o marxar del seu país d'origen. Potser, amb la meva experiència, el que recomanaria és estudiar i venir més preparat, perquè això ajuda a tenir més oportunitats aquí. Però també he vist a Birataba com gent formada no troba feina del que ha estudiat. Et poso un exemple: recentment, un metge del meu poble va haver de fer un viatge com el que vaig fer jo, perquè el seu salari no era suficient per sostenir la seva família. La gent emigra perquè no tenen més remei (fragment del llibre "Destí al Nord").

"Destí al Nord"

Si el terra estigués bé, el mico no pujaria a dalt (cantant senegalès Wally Seck).