"Construint Moments". Exposició d'Agustina Sobrino.


A la Confiteria Padreny de Reus a partir del 29 de Maig de 2020 es va poder veure una col·leció d'Aquarel·les Japoneses sobre llenç de l'artísta Agustina Sobrino Pardo.


Detall quadre exposició "Construint Moments" d'Agustina Sobrino en l'Espai Art de Confiteria Padreny de Reus a Tarragona

Agustina Sobrino


És una artista natural de Ciudad Real que va venir a viure a Reus ja fa anys. La seva obra és ella, el més íntim d'ella, i això ho tradueix en la metàfora de l'illa, la base ter­ritorial, la Mancha fusionada amb Catalunya, l'estimació als seus móns.


Combina la faceta de creadora plàstica amb la de professora, activitat que de­senvolupa amb igual intensitat. El seu estudi-escola és una planta sencera d'un edifici cèntric de Reus, que ella anomena la seva illa particular, un espai on conviu amb alumnes de totes les edats i on cada sala, cada passadís, és un lloc on algú pinta, crea i s'expressa.


"Construint Moments"


Detalls quadres exposició "Construint Moments" d'Agustina Sobrino en l'Espai Art de Confiteria Padreny de Reus a Tarragona

Lobrador ja hi era, abans que arribés. Molt abans. Mentre l'horitzó es despentinava al pas del tren, que tampoc no anava tan ràpid, i esborrava les distancies entre els dos punts, sí, ja hi era.

El forn ja es posava incandescent per convertir la massa flàccida i pàl·lida en exquisideses tendres i cruixents esquitxades de crema i pinyons.

El punt de partida d'aquell viatge sense retorn, la vergonya seca enganxada a la pell, empetitia mentre anava quedant enrere. A la finestra, un cop més, la nit es feia dia per als pastissers de l´obrador, cansats i satisfets, la cara emblanquinada. Mentrestant, el punt d'arribada dels viatgers, la por desconeguda que sempre espera al davant, desaccelerava per entrar a la darrera estació.

l l'esperat futur es feia així present per als fugitius. Havia deixat de ploure i l'aire era fred. El gust de la derrota es barrejava amb l'olor impossible de coca i de massapà acabats de fornejar.

En aquell moment estrany i dolç va saber, tremolant, que ja era a casa i que ja no s'havia de moure més d'allí. l plantà la llavor de safrà en la terra de pa de pessic.

Ara, aquell futur que es feu present ja és record i enyorança. Una reminiscència dolça de menjars blancs i aquarel·les brillants que fan que tot el patiment de la vida es vegi com l'anècdota d'una pinzellada, que es pot celebrar en una taula alegre de diumenge acompanyada d'una bona plàtera de pro­fíterols. l si poden ser de xocolata, millor.

Sebastià Martori.


El carrer és prou estret perquè la llum hi entri primmirada, ensenyorida. Es passeja mandrosa per sobre les llambordes i s'atura portal sí portal no fins que es decideix a vestir-ne un d'una claror estantissa, tèbiament romàntica, tan dolça que en sents l'aroma de l'obrador de bon matí i se t'arrapa, t´acompanya la resta de la jornada en aquesta ciutat que ha triat ser gran i ser petita alhora. D'aquí estant, podries ben bé ser al centre del món, d'un món fet amb con­verses de terrat a terrat, entre balcons que xiuxiuegen i conviden a badar. Ella hi va fer cap de casualitat el motor de les coses més belles per entretenir l'esmorzar amb una conversa aliena i és llavors que estrenà un camí nou que ens mena on som ara, perquè hi ha camins que s'enceten amb les paraules per comptes de la passa. Hi transitem distrets i deixem que el guarniment sigui només la possibilitat d'establir un subratllat insolent, una majúscula atrevida o bé la cursiva adequada dels sobreentesos que després fan gràcia i alimenten la memòria. Si us volgués parlar d'ella no me'n sortiria, no del tot. Perquè voldria representar-la i se m'escaparia la immensitat que n'he après només de romandre-hi a la voreta, com un globus que s'envola sorollós i distreu l'alè. Un retall de lli blanquíssim, coto fluix, una capseta de fusta, oberta de bat a bat, i el traç decidit de la tinta xinesa. La coneixereu per la mena de somriure que sobreviu malgrat qualsevol adversitat i encaterina la por, rosega el neguit, engola la pressa. De cadascun dels seus treballs se'n podria dir el seu nom car ella hi és, indestriable. l sovint em passa això, quan en sóc a la vora, perdo el fil del que volia dir. l encara ...

Daniel Recasens.

Agustina Sobrino. "Construint Moments", a la Confitería Padreny de Reus.
25 views0 comments

Recent Posts

See All

Bloc de la Confiteria Padreny Reus, pastisseria artesanal a Reus, menjablanc de Reus, càtering a Reus, caixa de bombons a Reus