Els mateixos ulls, una altra mirada. Tot el que he aprés, ara m'és sobrer i allò que he oblidat ja no sé on trobar-ho.
El bressol gravíssim del gronxador que m’abocarà a un vertigen tan dolç. L’estómac nuat les nits abans de les bates planxades, el pati humit, el desembolic d’una llarga espera. On és el dolor d’aquella ferida que èbria la pell del primer ensurt?. És només desfent-lo, que fem el camí.
JANA Recasens Barrullas
L'illa del Safrà "Art Contemporani"