En aquesta exposició vull presentar-vos la meva mirada al llarg de diferents anys sobre diversos elements: fruits, flors, arbres, paisatges , diferents èpoques de l'any ... vinculades a vivències personals: caminades, emocions... des del 2005 fins a l'actualitat i que s'han fixat a través de fotografies que s'han transferit a la tela fent que no coincideixi volgudament amb les seves mides per tal de poder incidir, remarcar els aspectes que m'han dit coses, parlat ... i prolongar, eixamplar l'expressió de la mirada.
Cal tenir present dues mirades, la que m'impacta i la que projecto sobre la tela.
Aquesta és la natura que em dona força, energia, em defineix i m'agrada compartir amb tots vosaltres.
Espero que les pugueu gaudir.
L'Aleixar, tardor 2021.
1969. 11 de setembre
Quan el Sol es ponia, m'he assegut al terrat (en una d'aquelles cadires baixes, tan còmodes) a contemplar el paisatge. Al bosc del Negret i al nostre encara hi havia una zona assolellada. Després l'or dels pins s'ha apagat. Quedava una pinzellada de sol a les carenes, a la serra de la Mussara. En un punt de la cresta, no gaire lluny del mur que apuntala un difícil tomb de la carretera, hi ha una formació de roques que sembla un petit burg, presidit per un castell de torre rodona. La posta s'ha entretingut en aquell indret, deixant un llarg matís rosat a l'ocre grisenc de la roquera. Després, tot s'ha apagat. Al coll d'Alforja persistia el gran incendi: el magenta i l'or a l'horitzó, més amunt una franja verd pàl·lid i, coronant la posta, el blau pur.
Marià Manet
L’Aroma d’Arc.
Cal tenir present dues mirades, la que m'impacta i la que projecto sobre la tela.