M'emocionen les fesomies, les faccions, els rostres. També gaudir i fluir, amb el llapis a la mà, en el temps i l'espai. Amb el repte de les proporcions, la textura, el camí d'un traç que no mira mai enrere. M'agrada dibuixar per tot això i per un munt de coses que jo mateix desconec. Potser només ho faig perquè vull desxifrar emocions alienes fent retrats, endinsant-me en els trets facials dels altres, persones conegudes o desconegudes, i copsar el pas del temps escrit als seus rostres, seguir les empremtes d'una vida particular, única.
Ricard Fané Catalán.
Enmig de la plaga de selfies que saturen les xarxes, colgats de fotografies que no tornarem a mirar, reivindicar el retrat, que demana hores de feina, sembla un acudit, però no ho és. El retrat travessa el temps i ens connecta amb artistes de moltes disciplines que s'han apropat al misteri del rostre humà i s'han atrevit a recrear-lo. Present ja a les monedes dels reis perses cinc segles abans de Crist, va triomfar amb els romans i els grecs. Assumint un llegat d'arrels profundes, el retrat contemporani honest, volgudament subjectiu, realista o caricaturesc, té el valor de l'obra única, del traç imperfecte, de la passió i la sensibilitat de l'artista.
Pep Forns.
Hi ha qui caça papallones i hi ha qui li ha trobat el gust a caçar ànimes amb un llapis. El Ricard és un artesà que mira de donar sentit a l'existència i que ha descobert que sempre s'havia sentit captivat per la bellesa dels rostres fugissers. Ara dedica hores a caçar-los sabent que no és pas amb l'obsessió, sinó amb la confiança i la creativitat, que n'assolirà el repte. No vol robar la identitat dels éssers que dibuixa, aspira a que s'hi reconeguin. L'ofici adquirit com a dissenyador gràfic i la lleugeresa que ha incorporat amb el tai-txi es palpen en els seus retrats delicats, pulcres, amarats de gosadia. Però aquell nen innocent que guixava papers encara hi és, i es nota.
Pep Forns.
"Us atreviu a deixar que m'endinsi en aquesta misteriosa singularitat on s'albira l'ànima?".