Aquesta exposició en l'Espai Art de Confiteria Padreny de Reus, reflecteix un nou planteig del meu dia a dia arran de la recent decisió d’aparcar els cigarrets i viure sense fum.
La vida petita és una mirada meticulosa, molt conscient i del tot desaccelerada que ha estat bàlsam per a aquests moments ansiosos.
Alguns dels sentits s’han accentuat, i d’una manera innata he anat prenent més consciència de tot el que m’envolta.
Alhora, he començat a interactuar-hi: les accions prenen exclusivitat, no van acompanyades de res i la connexió és més pura.
Viure la vida petita és arribar a l’essència del moment que estic vivint, i m’acosta encara més a l’slow life… i estic descobrint que la vida lenta és caliu de vida petita.
Fina Veciana.
La vida petita és sentir com et batega el cor… és quan els ulls somriuen i les mans fan i desfan sense presses. És l’aroma de la senzillesa, i la satisfacció d’acompanyar un silenci. És allà on volem (vi)ure, plenes de presència i consciència.
Ruth Troyano Puig
La meva vida petita és aquella que visc des de sempre, fixant-me en els petits detalls que la vida ens regala en tot moment, diàriament. La vida petita és aquí i ara.
Nani Nolla
Foc a terra + popets de la mare + vinet amb companyia + sofregit de ceba + caminada amb conversa + partida de cartes + ballar salsa + mar... Aquí tens la vida petita.
Anna Figueras Torruella
Corrent com corro darrere el rellotge, he arribat a pensar que no cal que et truqui perquè ja sé què m’explicaràs.
Potser caldria que m’aturés. Que quan em despertés, primer alcés les persianes. Que amb una mà apartés les cortines. Que obrís la finestra de bat a bat i tota la llum del juny omplís l’habitació. Que fins i tot arribés a aquell racó de l’escriptori on va caure un bolígraf abans-d’ahir. I il·luminés els llençols desfets, el coixí que està a la punta del llit i gairebé cau, l’armari blanc, la fotografia dels germans.
Si en lloc de trucar-te vingués i et mirés als ulls, veuria que encara ho tens tot per dir. I se’m faria un nus a la gola, de vergonya. Per no haver-hi estat. Per haver-te col·locat, sense miraments, a la llista del potser demà.
Seria bo que de tant en tant recordés aquell detall que de tan obvi em passa per alt: estic viva. Que deixés d’omplir-me la boca d’adjectius i d’adverbis de temps, per anar a l’essència. I que jo m’apropés a tu i tu a mi amb verbs ben senzills com parlar, escoltar, sentir. I que amb ells conjuguéssim els nostres noms.
Però si mai les presses se m’enduen, recorda’m que un es fa gran quan és capaç de parar i d’enamorar-se de la vida petita: de la primera llum del matí, dels ulls que es tornen a mirar.
La vida petita Gemma Ventura Farré.
"La Vida Petita" i l'aventura de la vida.